La dansa de les sirenes

La figura de les sirenes és plena de misteri, seducció i perills. La mitologia i la tradició literària ens n'ofereixen molts exemples que han contribuït al fet que aquestes criatures i els seus cants formin part de la nostra manera d'expressar-nos. 

Sovint parlem d'alguna cosa com si fos un "cant de sirena" i el que volem dir és que ens trobem davant d'un esquer irresistible, d'una temptació feta de paraules aduladores, falses, que ens volen portar a acceptar un oferiment perniciós. 

Tot plegat em fa pensar en els esforçats anuncis que patim diàriament a qualsevol banda, són veritables cants de sirena que ens volen temptar a consumir qualsevol cosa que no necessitem mitjançant la seducció enganyosa -per no dir falsa- d'uns ideals associats -de vegades amb calçador- al producte en qüestió. 

 

L'art, la publicitat i la fantasia...

Vivim a un món ple d'estímuls que competeixen per conquerir la nostra atenció i convertir-nos en consumidors compulsius de qualsevol cosa. Ens acostem a les dates més consumistes de l'any. Ara més que mai hem d'estar molt alerta i ser molt conscients que els cants de sirena publicitaris són tan enganyosos com els de la mitologia i que només nosaltres som amos de la nostra voluntat. No la regalem tan fàcilment, fem servir el cap amb sentit crític, i posem el timó al cor per fer més sòlids els nostres valors. Només l'autenticitat ens salvarà de caure en mans d'interessos materials que no ens regalaran mai una felicitat autèntica perquè la veritable felicitat només viu dins nostre, no a fora. Per més que ens la vulguin vendre.

 A Nataú passa el mateix, també hi ha cants de sirena capaços d'embruixar la voluntat de tothom... fins i tot la d'un drac! En Samú, el drac dels secrets, no només va sentir els cants de les sirenes, sinó que va tenir el dubtós privilegi de veure'n una dansa hipnòtica i perillosa...

En voleu conèixer la història?

No us perdeu...

LA DANSA DE LES SIRENES

PUIG DEULOFEU

DLOF.

Després de visitar el país de les fades (podeu veure el conte:  El país de les fades), el cos de fum d'en Samú s'havia transformat en un tel vaporós de mil colors brillants i seductors. No era només el seu aspecte el que havia canviat. El drac gaudia ara d'un temperament més reposat, serè. Voltava per Nataú surant sobre les coses amb un aire indolent que inspirava confiança i li obria totes les portes. En Samú podia satisfer la seva curiositat sense forçar cap situació perquè sentia un profund respecte per tot el que li confiaven. Aquells que abans l'havien defugit (amb raó) perquè el tenien per un xafarder massa xerraire, ara n'admiraven la sobrietat i la discreció. 

El drac viatjava amb afany d'explorador per tot arreu. I així va ser com el nostre amic arribà a una terra desconeguda que hi havia més enllà del portal màgic que les fades mantenien obert només per a alguns privilegiats com ell.

En Samú, el drac dels secrets.

 

Era una illa rocosa i solitària, envoltada de bromes denses i seductores. En Samú hi voltà sense entendre gaire què era el que l'atreia tant d'un lloc aparentment erm i desolat com aquell, potser el record de la seva antiga naturalesa fumosa s'emmirallava amb les espesses boires que desdibuixaven el perfil rocós d'aquell indret irreal; però la seva intuïció no l'enganyava i malgrat que les aparences desmentien que aquell illot tingués cap interès, es quedà allà.

Cap al capvespre, el drac s'allunyà dels cims endolats i s'assegué prop de l'aigua per deixar-se bressolar pel moviment constant de les onades incansables. De cara al mar, l'espectacle de les boires persistents de l'illa perdia protagonisme. El cel endolat, sense estels que l'embellissin, semblava un teló d'acer sobre unes aigües que respiraven profundament, sense treva. En Samú inhalà profundament, va deixar que tot el seu cos s'omplís d'aquella humitat carregada de salabrors i olors rotundes.

En Samú arribà a una illa rocosa i solitària...

Mirava l'horitzó amb els ulls mig tancats, incapaç de trobar un final per a aquella immensitat. De sobte, li semblà sentir una remor remota, misteriosa, indesxifrable. Mirà el cel endolat i no hi va veure cap ocell, mirà l'aigua fosca i sentí una esgarrifança inexplicable com si una vibració desconeguda el remogués de dins cap enfora.

Aleshores sentí amb més claredat el so d'unes veus platejades, metàl·liques, que ressonaven entre les roques i els esculls que es deixaven amarar d'aigua. Tot al seu voltant semblà omplir-se de ressons i ecos furtius que van anar minvant a mesura que un cant coral s'ensenyorí de l'escenari.

La melodia era encisadora, la més bonica que en Samú hagués sentit mai abans, la sentia fondre's amb les onades i enfilar-se cel amunt com si volgués abastar l'infinit.

El drac començà a sentir una melodia

En Samú s'abandonà a l'experiència i sentí que el seu propi cos es removia al ritme de la música subtil que ho inundava tot, era com si tot ell fos mar i cel, onades i roques, salabror i humitat. Com si tot ell fos veu, harmonia, melodia, cançó.

Ell no ho sabia, perquè amb els ulls tancats no es veia la pell boirosa que canviava, però els colors del seu cos s'havien tenyit de llum i d'intensitat, s'expandien i s'empetitien al ritme que dictava la melodia amb esclats intensos d'energia i batecs íntims i delicats com el cant que havia seduït la seva sensibilitat.

Podia sentir aquella melodia amb tot el seu ésser i se sentia benaurat per aquell moment beatífic que era capaç d'experimentar. Mai no s'havia sentit d'aquella manera, mai no havia estat capaç d'emocionar-se d'una manera tan completa i total amb una melodia inexplicable i desconeguda com aquella, era com un retorn a un origen oblidat de si mateix que l'omplia de pau i d'amor. No hi havia res d'amenaçador o sinistre en res del que sentia.

Tot el seu cos bategava amb la música

Una llàgrima furtiva regalimà galta avall i obrí els ulls entelats d'emoció per veure, completament astorat, un munt de cares somrients que el contemplaven des de l'aigua sense deixar de cantar.

Les sirenes se'l miraven amb devoció i viu interès. Cantaven dolçament i les seves veus imitaven tot d'instruments que semblaven tocar sense descans i que el pobre Samú no era capaç de veure perquè eren invisibles. Allò no tenia cap sentit, feien veure que tocaven una música que els sortia de la gola i els seus moviments hipnòtics vencien qualsevol intent d'entendre el que era incomprensible. Les sirenes l'atreien amb els seus gestos cap a l'aigua i el drac s'acostà als esculls completament seduït per la delicada bellesa d'aquelles criatures fantàstiques i per les seves veus argentades que el tenien completament subjugat.

Les sirenes se li acostaven i li passaven les mans per la pell acolorida i brillant. Els agradava veure's la pell humida a través del tel vaporós del cos del drac, reien i jugaven amb els colors, saltaven al seu voltant i començaren a cantar plenes de joia les cançons més alegres que coneixien.

 

Les sirenes tocaven instruments invisibles...

En Samú no tenia prou ulls per veure tot el que les sirenes feien al seu voltant i s'envolà cel amunt per poder tenir una imatge més clara del que feien. Aleshores se n'adonà. Les sirenes dansaven al seu voltant i removien l'aigua amb delicadesa per fer-la xipollejar al ritme intens de la seva música encantadora. En Samú somrigué extasiat. La dansa de les sirenes era tan hipnòtica com els seus cants.

- vine, balla amb nosaltres... -va dir una de les sirenes.

- És que jo... no sé si en sabré... en sabeu tant i ho feu tant bé!

- Va, vine... Ens agraden els teus colors!

- Sí, són bonics i plens d'una llum màgica!

En Samú admirà la dansa de les sirenes

En Samú assentí completament seduït per les sirenes mentre s'acostava perillosament a l'aigua. Una de les sirenes, entremaliada, l'estirà cap endins i el drac gairebé s'ofega de l'ensurt. En Samú no sabia nedar, de fet, mai abans no se li hauria acudit ficar-se dins de l'aigua i se sorprengué molt en veure que el seu cos surava sobre la superfície del mar formant remolins de colors que tenyien les onades de colors vibrants i lluminosos; però allò no era tan bonic com podria semblar, el drac se sentia disgregat com si mil parts del seu cos s'haguessin separat i escampat per sobre l'aigua sense cap control. Es va espantar i xisclà aterrit.

Les sirenes reien i reien.

- Què tens? -se'n burlaven cruels- Per què crides?

- Fa bonic això dels colors sobre l'aigua...

En Samú gairebé no tenia esma de parlar, però aconseguí dir:

- No em noto el cos... em desfaig... m'esvaeixo...

- Au, no passa pas res... -reien elles festives.

- Deixa't portar per la música.

- Balla amb nosaltres...

- Balla!

- Balla!

- Em desfaig! -somicà el drac quan l'estiraren cap a l'aigua...

I reien sense adonar-se del pànic que sentia el drac en veure's abandonat, fet bocins, al caprici de les onades sense poder fer-hi res. En Samú estava tan espantat que tenia por de desaparèixer dins del mar i no poder tornar mai més a Nataú o enlloc. Aquell podia ser el seu final. Intentà sortir de l'aigua, envolar-se i recuperar la consistència vaporosa del seu cos de sempre, una consistència etèria, sí, però prou compacta com per sentir-la com el que ell era.

Volia, doncs, sortir de l'aigua, però la dansa hipnòtica de les sirenes i els seus cants encantadors exercien un embruix funest sobre ell i no el deixaven moure's del mar on el seu cos s'escampava com una taca estesa de mil colors brillants. Per més que s'hi esforcés no se'n podia escapar.

En Samú tancà els ulls enfadat, ja no volia veure com dansaven les sirenes, de fet, ja no volia sentir-les cantar més. Tot havia deixat de ser divertit ja feia molta estona i se'n volia anar lluny d'aquell indret tan estrany i perillós. Començà a plorar amb desesperació.

- Què tens? -se'n burlaven les sirenes.

- Que plores? -reien despietades.

- Mira'ns, balla amb nosaltres. Que no sents com cantem?

En Samú sacsejava el cap amb força, es resistia a obeir-les, només volia que aquella tortura s'acabés d'una vegada.

Ja no les volia sentir, ni veure-les dansar...

De sobte, les veus s'apagaren i tot restà en silenci. En Samú respirà profundament alleujat, els ulls negats de llàgrimes impedien que veiés el que l'envoltava i, gràcies a això, com per art de màgia, va tenir tota la sensació que podia recuperar el seu cos i la capacitat d'enlairar-se lluny de l'aigua.

Fora del mar, en Samú recuperà completament la seva forma habitual i respirà profundament alleujat de veure's alliberat d'aquella amenaça mortal. Al seu costat es trobà que hi havia un drac desconegut que li somreia comprensiu mentre mirava cap avall i observava la dansa, ara muda, de les sirenes.

En Ciliè, el drac del silenci, havia acudit a auxiliar-lo en aquell destret. ( Sobre aquest drac, en Ciliè, podeu llegir: Cançons )

Solia visitar aquella illa solitària per ajudar els pobres dissortats que, com li havia passat a en Samú, queien sota l'embruix fatal dels cants de les sirenes. En Samú estava moix, atemorit i una mica avergonyit per l'experiència. També estava més que agraït al drac del silenci per fer callar aquelles veus embruixades.

- No t'hi amoïnis gaire... -li a dir en Ciliè- No ets el primer i t'asseguro que tampoc no seràs l'últim... De tota manera -afegí-, jo crec que els has agradat de veritat. Mai abans no les havia vist dansar davant d'algú. Pots presumir de ser un dels pocs privilegiats que han pogut contemplar la dansa de les sirenes.

- I per poc no hi deixo la pell...

L'aparició d'en Ciliè, el drac del silenci, li salvà la vida...

En Samú va mig somriure i sospirà profundament alleujat. El cor de silenci d'en Ciliè l'havia salvat de l'encant de les sirenes en impedir-li sentir-ne el cant fatal.

Tots dos dracs abandonaren l'illa de les sirenes i mentre viatjaven junts teixiren una bona amistat que els havia d'unir des d'aquell mateix moment.

El drac dels secrets sovint reflexionava sobre tot el que havia viscut a l'illa de les sirenes i, passat un temps, fins i tot arribà a estar agraït d'haver viscut tot allò ja que, gràcies a aquella aventura, havia fet un amic per tota la vida, un regal que sempre celebraria. En Ciliè era un amic de veritat, un amic amb qui l'uniria per sempre una afinitat molt especial perquè els secrets i els silencis es complementaven tan bé com els cants de sirena i la seva dansa.

Tot sovint els moments difícils ens regalen amics de veritat.