DOLENTERIES

La vida sempre ens sorprèn i, de vegades, passen coses que no ens sabem explicar.

Acostumen a ser coses petites que no surten o no són exactament com esperem i que ens poden fer enfadar i tot.

 

A Nataú passa igual, però al vell país de la màgia aquest tipus de coses serveixen per despertar l'atenció i descobrir la màgia que s'amaga al darrere d'aquests fets inesperats.

Mirar la vida amb un somriure i obrir la porta a la imaginació com a explicació del que ens destorba és un do que podem practicar i que ens ajudarà a ser una mica més feliços.

No us perdeu "Dolenteries", una història que podeu recordar quan les coses no surtin gaire com voleu...

 

 

 

DOLENTERIES   

Puig Deulofeu

Dlof.

 

 

 

Ullades de sol travessaven  els núvols com si volguessin estripar el llenç opac que formaven dalt del cel. En Misnòs, el drac dels somnis, contemplava aquella llum amb un tel melangiós a la mirada. Un record fugaç s'imposà i el va fer somriure, era el record d'un vell amic a qui feia temps que no veia.

De tots els follets anairucs, recordà somnolent, el més entremaliat era, sens dubte, en Trapella. Se n'explicaven moltes aventures, però cap de tan sonada com la que va compartir amb aquell drac misteriós que en Misnòs enyorava, un drac que era tan aficionat a les bromes com el petit follet.

 

En Misnòs, el drac dels somnis, enyorava el seu amic Baslè

En Trapella feia temps que vivia a la vall de Senet i s'entretenia com qualsevol altre follet. Li agradaven molt els gats i, sobretot, li agradava convertir-los en les víctimes de les seves bromes i jocs esbojarrats.

Un dia va arribar a la vall un foraster desconegut i burleta que tenia tantes ganes de jugar com ell. Es deia Baslè i era el drac invisible.

Com que ningú no el veia, en Baslè podia espiar-ho tot sense fer gaire fressa, sovint ho aprofitava per embolicar la troca, riure i divertir-se una mica. A en Baslè li agradaven força els follets, els trobava entretinguts i curiosos. 

Explorant la vall, el drac descobrí les activitats d'en Trapella. El follet li cridà molt l'atenció pel seu posat burleta i maliciós, ple de sornegueria, li semblà que el follet sempre acabava fent exactament el contrari del que s'esperava que fes.

En Baslè, el drac invisible, espiava en Trapella

 

En Baslè observava els seus jocs. En Trapella ho explorava tot com si anés a caçar alguna cosa. Quan veia algun gat que s'estirava a l'herba mandrosament buscant l'escalfor del sol se li il·luminava la mirada i corria a enfilar-s'hi per estirar-li el pèl amb totes les seves forces. Quan el gat reaccionava ell fugia d'un bot i reia ben content, s'arraulia un moment a l'herba per amagar-se i tornar-hi de seguida. Quan es cansava d'allò s'estirava a prendre el sol sense deixar d'espiar el gat a qui havia empipat. Quan veia que dormia ben relaxat s'hi tornava a enfilar i començava a passejar-se-li pel llom de quatre grapes per fer-li pessigolles i molestar. Quan el gat ja no s'aguantava més i començava a gratar-se ell saltava a terra i se'l mirava ben content. S'asseia al solet a contemplar-lo fins que el veia endormiscar-se novament, aleshores en Trapella xiulava ben fort a l'orella i l'espantava tant que se'l veia fugir com un esperitat cap a qualsevol altre racó més tranquil.

Però el follet de seguida trobava algú altre amb qui entretenir-se. Hi havia dos gatets petits que jugaven a barallar-se. Allò era una delícia, eren tan divertits! El follet se'ls mirava embadalit mentre ballava feliç enfilat al bri d'herba més alt que trobava per no perdre-se'n cap detall.

En Baslè s'ho mirava tot enriolat, ell també s'ho passava bé mirant els jocs dels gatets i en Trapella li semblava un follet eixerit i força divertit.

En Baslè s'ho mirava tot enriolat...

 

Un dia en Trapella va sentir arribar unes persones que semblaven jardiners, els espià d'allò més encuriosit perquè es preparaven per ruixar alguns arbres malalts. En Trapella es mirà el bidó que feien servir amb uns ulls rodons com taronges i una rialla sinistra a la cara.

Esperà pacient que els grans marxessin i saltà a sobre del bidó. Com que era tan petitet, en Trapella no pesava prou per fer caure el bidó com pretenia, però com que era molt llest començà a cridar l'atenció d'una gata vella que corria per allà i aconseguí fer-la acostar. No hauria passat res si en Trapella no li hagués arrencat un pèl de la cua just en el moment que la gata era més a prop del bidó. Entre salts i mèus espantats el bidó va caure, amb tan mala sort que el contingut va vessar-se i es va embassar sobre el terra.

El bidó va caure al terra...

 

En Trapella ja estava satisfet i s'oblidà de la malifeta per maquinar una altra distracció. Va veure els gatets petits que el feien riure tant i decidí entretenir-se a fer-los seguir una fulla que movia amb gran esforç.

Els gatets seguien la fulla misteriosa amb curiositat, quan li saltaven a sobre la fulla no es movia, però quan menys ho esperaven tornava a prendre vida.

Això durà fins que un dels petitons es fixà en el bassal que havia rajat del bidó i s'hi acostà tot encuriosit. El seu amic el seguí de seguida, disposat a ensumar i beure el líquid verinós que encara contenia.

En Trapella s'emmurrià quan va veure que havia perdut l'atenció dels gatets, però era tan inconscient que no s'adonà del perill que corrien.

En Trapella jugava amb els gatets...

 

En Baslè, espieta com sempre, s'afanyà a agafar una mànega i obrí l'aixeta de seguida. L'aigua començà a sortir amb força contra el gatet que va fugir corrents de la ruixada. Aquell fet inesperat va fer esclatar de riure en Trapella que aplaudia i saltava d'alegria en veure una mànega que s'aguantava sola en l'aire per remullar el gatet.

En Baslè arrufà les celles perplex, en Trapella no s'havia ni adonat que l'aigua que contenia i que havia vessat del bidó no era bona per beure i seguia rient i rient sense pensar res més que en les ganes que tenia de divertir-se.

- A veure si això també t'agrada! -digué el drac mentre dirigia l'aigua contra el petit follet inconscient. En Trapella sortí disparat pel raig d'aigua, en sofrí l'impacte com una bufetada ardent a la pell que li estroncà les ganes de riure. Va caure de cul a terra amb el gest torçat, tenia el cos masegat i els ulls plorosos per l'ensurt.

En Trapella sortí disparat pel raig d'aigua...

 

En Baslè se li acostà amb la mànega a la mà i va dir:

- Després de les rialles venen les ploralles... per riure de gust el millor és començar per un mateix!

I dient això alçà la mànega i es ruixà a si mateix, mentre l'aigua li amarava la pell, en Trapella va ser capaç de poder veure el misteriós drac invisible que li somreia amb complicitat.

El petit follet començà a aplaudir amb entusiasme mentre reclamava:

- Hi tornem? Hi tornem?

En Baslè es va fer visible sota l'aigua...

 

Però en aquell moment la mànega que sostenia en Baslè va caure a terra, el drac es va fer fonedís i el follet anairuc el buscà amb la mirada completament desconcertat; de seguida, però, va sentir veus que s'acostaven i va córrer a amagar-se.

- Què és tot això? -van dir- L'aixeta oberta, el bidó pel terra, tot escampat! Sembla cosa de follets!

En Trapella reia de l'acudit i mentre espiava els grans va sentir la pell humida del drac al seu costat, se'l mirà sense poder veure'l i li va somriure quan sentí que ell li feia una carícia a la galta que servia de comiat.

El follet s'allunyà d'allà fent saltirons mentre entonava una cançoneta feliç, havia fet un amic tan sorprenent que ja mai no va deixar de buscar-lo per tot arreu on anava per si podia tornar a jugar una altra estona amb ell. Sens dubte, en Baslè era el drac més divertit que havia conegut mai.

Els amics fan la vida més bonica.