Deixeu-vos endur per la bellesa que us envolta i segur que endevinareu la presència dels follets anairucs!
ELS FOLLETS
ANAIRUCS
Puig Deulofeu
Dlof.
Sota un saüquer florit que s'allargava mandrós al pati de la cuina hi vivien, ben amagadets, els follets anairucs. N'hi havia de totes les mides i colors i tots tenien en comú unes intenses ganes de divertir-se.
 |
| Els follets vivien al pati |
En Saltironet era tot un belluguet, no podia parar quiet i s'amagava rere els brins d'herba després de cada salt fenomenal que feia per veure el món per damunt de la gespa.
 | |
| En Saltironet |
En Fullaraca s'amagava rere les fulles més ufanoses i es mirava el pati amb uns ulls estrellats i sorpresos que no perdien detall de res del que passava; sovint es gronxava amb les tiges llargues de les flors i cantava dolçament amb el vent mentre deixava que les carícies daurades del sol li embellissin la pell.
 |
| En Fullaraca |
En sentir-lo, sortia en Picarols, tot alegre i joliu, de sota el saüc florit i bellugava el seu cos minso al ritme de la cançó despertant el follet més mandrós del grup: en Dormilega, que es queixava de la fressa des dels pètals esbatanats d'alguna rosa indiscreta.
 |
| En Picarols |
En Feliç, inquiet com una puça, posava pau mentre ballava giravoltant amb els seus tres peus soldats pels talons i, per si aquella proesa no fos prou espectacular, apareixia en Trapella, disposat a manllevar el fil d'alguna aranya per parar-li un parany que el fes anar a rodolons pel terra.
 |
| En Feliç (podeu veure el conte Felicitat ) |
Qui reia més de gust amb els acudits d'en Trapella era en Fart, un follet grassonet i rodanxó que sempre li reia les gràcies. En veure caure en Feliç, ell mateix es deixava caure al terra sense parar de riure i hi rodolava tan a prop de la víctima del parany que amenaçava d'esclafar-lo amb el seu volum i pes exagerat.
 |
| En Trapella |
Però tot l'enrenou s'acabava quan en Dolç emergia de dins d'un lliri encisador i prenia el relleu amb la seva veu candorosa, aleshores tots els follets anairucs es calmaven i l'escoltaven embadalits, fins i tot la tija llarga del lliri començava a dansar lleugerament empesa pel vent i les rialles d'abans es convertien en un silenci aclaparat de felicitat que omplia tots els racons del pati.
 |
| En Dolç |
Així eren els follets anairucs i a aquell pati primaveral i esplendorós hi passaven tot el seu temps i hi vivien totes les seves aventures. Misnòs, el drac dels somnis, les coneixia totes i sovint les explicava als seus amics dracs perquè els follets anairucs sempre reien, eren feliços i ensenyaven als més grans quina mena de regal és la joia de viure.
 |
| En Misnòs explicava totes les històries dels follets anairucs |
