No mateu el drac!

És el dia de Sant Jordi. Els llibres i les roses inunden els carrers de Nataú. La bellesa i la fragància de les roses enamoren la sensibilitat dels dracs; però la vella llegenda que s'explica durant aquesta diada tan nostrada fereix el cor noble d'Uten, el drac del vent... Voleu saber per què? Només heu de llegir aquesta història i potser acabareu cridant amb mi: "No mateu el drac!"

NO MATEU EL DRAC!

Puig Deulofeu

Dlof.

Havia arribat la diada de Sant Jordi carregada de roses i de llibres. Uten, el drac del vent, es removia inquiet entre les paradetes incapaç d'entendre què passava. Cada any li passava el mateix, Nataú es vestia de festa i la gent voltava pels carrers enderiada a buscar llibres i regalar roses.
- No pot ser... -es va dir frustrat- he d'esbrinar què dimonis passa!

Uten no entén què passa el dia de Sant Jordi

I s'envolà rabent cap als Cingles de Litrab on Misnòs, el drac dels somnis, feia bategar el veritable cor fantàstic de Nataú.

- Que no ho saps? -li va dir Misnòs pacient- Celebren la diada de Sant Jordi, el cavaller que va matar el drac...

- Celebren que va matar un drac? -va fer Uten astorat- Ves... quines coses de celebrar! 

Celebren que Sant jordi matà el drac...

   

Uten no podia deixar de remoure l'aire, encès de justa indignació, feia tant de vent que fins i tot Misnòs, tranquil com era, començà a posar-se nerviós.
- No t'enfilis tant, Uten... -va dir per provar de calmar-lo- només és una història, ja hauries de saber que, d'històries, n'hi ha tantes com gent per explicar-ne... Algú la va explicar i... va fer fortuna. Això és tot.

Uten esbufegava indignat

- Però matar un drac? On s'és vist? -va exclamar Uten compungit- M'agraden les persones! No hauria dit mai que em volguessin cap mal!
- No et podrien fer cap mal encara que ho volguessin... -va fer Misnòs compassiu- però has de recordar com són... neguen tot allò que els fa por i per a ells matar un drac vol dir matar les pors més arrelades que tenen al fons del cor... Que no saps per què els dracs ens amaguem d'ells?

Uten s'imagina que el maten a ell...

- Per no espantar-los... suposo -esbufegà Uten trist-. Però bé que hi ha gent que no ens té por i que celebra la nostra existència i la de Nataú sencer, encara que ells no en diguin així...
- És cert, són gent capaç d'obrir-se  a la fantasia i als somnis, gent que busca la màgia i la il·lusió de viure en tot allò que s'amaga rere les coses de cada dia... però aquesta mena de gent també celebren Sant Jordi, celebren les mil històries possibles que s'amaguen dins dels llibres que compren, gaudeixen de la bellesa infinita que contenen les roses ardents que es regalen.

Hi ha gent a qui els agraden els dracs de Nataú...

Somien a través dels llibres -continuà Misnòs- i estimen la bellesa delicada i misteriosa de les flors. Són gent sensible i amorosa. La llegenda de Sant Jordi només és una història més de les moltes que expliquen, llegeixen i celebren... pensa que hi ha milers d'històries que jo somio constantment i que alimenten la fantasia de Nataú, moltes d'elles les xiules alegrement amb els teus esbufecs més festius, tu mateix les fas arribar als cors de moltes persones que no odien els dracs sinó que se senten fascinades per nosaltres, pel nostre poder màgic, per la nostra existència misteriosa... D'alguna manera Sant Jordi els lliga a la nostra existència.

Tot és fantasia, com la que batega a Nataú...

- Però, igualment, maten el drac... -insistí Uten trist.
- I de la seva sang en neixen roses plenes de fragàncies encisadores, plenes de la mateixa màgia que bategava al cor del pretès monstre. No. No maten el drac perquè ell sobreviu en les roses, en la memòria, en la fascinació per tot el que és misteriós, màgic, fantàstic, miraculós. Es regalen llibres que els obren les portes a d'altres realitats, es regalen roses que els encadenen a la fragància etèria i fràgil de la bellesa intangible, a la sensibilitat, a la capacitat de deixar-se seduir pel que no es pot tocar.

El drac perviu en la màgia de roses i llibres

- En parles  com si la seva festa celebrés tot el que nosaltres representem en essència... -va fer Uten sorprès.
- I que no és així? -va riure Misnòs- Tot depèn del punt de vista, vell amic... qualsevol història pot ser explicada de mil formes i entesa de moltes altres maneres. Posats a triar... m'agrada més somiar Sant Jordi com una celebració plena de màgia, sensibilitat i amor. En cap d'aquestes coses no hi ha lloc per a cap mort, ni tan sols la d'un drac malvat...
- Tens raó -va riure Uten feliç- Però posats a triar, jo m'estimaria més que no matessin cap drac.
I les rialles d'Uten ressonaren salvatges des dels Cingles de Litrab, com l'eco d'un somni que retrunyia poderós sobre tot Nataú escampant aromes de rosa i llibres.

Posats a triar... millor amics!