Els follets Anairucs: Felicitat

                                                                                                             

Fotos, postals... records feliços!

 Els records sovint es converteixen per a nosaltres en símbols de la nostra felicitat. Amb una mica de sort n'acumulem molts al llarg de la vida. 
A Nataú la màgia es barreja amb la realitat per recordar-nos en què consisteix la felicitat... No us perdeu una de les més velles històries que conec de Nataú, un dels molts contes que tenen per protagonistes els follets Anairucs. La FELICITAT us espera!!!!

  ELS FOLLETS         ANAIRUCS:
        FELICITAT
   
    Puig Deulofeu 
            Dlof.

- Saps per què en Feliç, sí, en Feliç, el follet Anairuc, no te'n recordes? saps per què diuen que és tan petit com una puça? -va fer Misnòs, el drac del Somnis, espolsant-se la mandra de sobre.

- No... -va fer Àvali, el drac de la Lava, amb els seus ulls tristos i petits.

- Doncs perquè és en Feliç i la felicitat està feta com de petites gotes d'aigua que cauen del cel. La comparació no és pas casual i té molt a veure amb la seva història. No sé si mai has arribat a veure en Feliç... No? doncs té el cap ben bé com diuen que és una gota d'aigua... no ho sé pas... potser Julpà, el drac de la Pluja, ens ho podria dir del cert; però el fet és que té el caparró cristal.lí, tenyit d'un atzur puríssim, se li allarga cap amunt i se li eixampla a la base ben bé com una gota que regalimés avall, és clar que a ell se li acaba aixafant sobre el cos molsut i minso que té.

Misnòs parla d'en Feliç, el follet Anairuc

Sempre fa un posat extasiat, amb una rialla dolça a la cara i els ulls closos, beatífics. El serrell de costat li endolceix encara més el rostre i una corona vermella se li enrojola al coll per fer més candorós el seu gest. Però hi ha més coses que el connecten amb la pluja, hi ha qui diu que va néixer d'una gota d'aigua i pel que jo sé va ser gràcies a la pluja que acabà arribant a Nataú.

Es veu que en Feliç va aparèixer a Nataú després d'una època de sequera molt pronunciada, la terra estava tan seca que s'esquerdava al pas dels gegants i es formaven clots tan profunds que es podien veure les entranyes del món dels dracs com tu, Àvali, dels guardians del foc interior de la terra. Del vostre regne esventrat en venia un rebuf salvatge que afegia escalfor a la superfície cremada i res no podia créixer a Nataú en aquelles condicions. 

 

En Feliç

Feia massa temps que els dracs havien abandonat el país amb l'afany aventurer i viatger que ens és característic i tot anava a mal borràs, els gegants pujaren als cims de les muntanyes per amagar-s'hi i molts follets s'arraulien al fons dels caus abandonats i de les coves més solitàries fugint del sol abrusador que els volia cremar la pell. Semblava el final, però sortosament Julpà arribà cavalcant sobre el cos alat d'Uten, el drac del Vent, que l'havia anat a cercar. I el drac de la Pluja no deixà de regalimar aigua sobre Nataú durant tota una estació, segurament per fer-se perdonar la llarga absència.

Va ser gràcies a aquell episodi de pluges que en Feliç arribà a Nataú. Julpà l'havia atrapat en el seu cos d'aigua a algun racó de món oblidat on havia passat tot el temps que havia estat absent i se l'emportà a Nataú en adonar-se que al vell país dels Gegants, les Fades, els Dracs i els Follets li calia alguna cosa més que aigua per refer-se.

Julpà arribà a cavall del vent...

En Feliç tot i ser petit com una puça guardava al seu cor un gran poder, regalimà cos avall de Julpà i anà a caure sobre una planta marcida per la calor intensa, la besà tan amorosament amb el seu somriure que, de seguida, se'n despertaren les arrels profundes. Aleshores, en Feliç transformà el seu cos en un vestit de fulles verdes i lluents capaces d'encomanar la seva vitalitat a tot el que l'envoltava.

Al seu voltant ressorgien tot de lluïssors desconegudes, corrents vitals adormits que es deixondien al ritme dels seus tres peus soldats pels talons, amb ells en Feliç tustava la superfície de les coses, les puntes àgils- sòlidament falcades pel darrere- ressuscitaven tot el que era mort. Al ritme del seu pas quiet la saba adormida que encara bategava als polsos de la vegetació començava a córrer novament amb vitalitat.

En Feliç ressuscitava les plantes...

Un somriure esbatanat s'apoderava de tot el que la pluja anava amarant perquè les gotes reflectien la cara alegre d'en Feliç arreu de Nataú. Aquell era el regal que la pluja aportà al nostre vell país, un regal de vida, però també un regal de somriures feliços amb què celebrar el ressorgiment.

Des que vaig somiar la història d'aquest follet Anairuc que no puc veure la pluja que vessa Julpà arreu de Nataú de la mateixa manera -continuà Misnòs-. No és estrany que els follets estimin la pluja com ho fan, veuen en cada gota un reflex de la felicitat que els és pròpia i saben que en ésser cada gota tan petita com és la felicitat queda més ben repartida per tot arreu. Jo prou que m'hi fixo i provo de veure en la pluja el rostre feliç d'aquest follet Anairuc; però, llevat de les meves visions somioses, mai no he aconseguit de trobar-lo com sens dubte es deu poder fer.

Milers de gotes de felicitat...

Si mai el busques fixa-t'hi bé, Àvali, recorda que li agrada passejar-se per les minúscules flors dels saüquers i encara més sota la pluja, hi ha qui creu que si un arriba a veure mai la seva cara entre les flors blanques d'aquest arbre ja mai no li ha de faltar la felicitat i és que buscar-la en les coses petites n'és el secret més ben guardat. 

La felicitat és en les coses petites... com les gotes de la pluja.