Combat

Les ombres sempre tenen un punt de joc i de companyia, us heu fixat que, si hi ha llum, mai no ens deixen de petja? 
Encara que costi de creure, a Nataú hi va haver un temps que no hi havia ombres... i va ser arran d'una gran batalla que les ombres van aparèixer al món de la 
fantasia. 
Com a la vida "real" la llum va lluitar contra la foscor i, com és natural, al món dels dracs i de la màgia només hi podia haver un vencedor... en voleu saber la història? Aquí la teniu...

    COMBAT
Puig Deulofeu
       Dlof.








Algú havia robat la llum del sol. Tot Nataú s'enfonsava en les tenebres i els dracs se sentien desconcertats davant d'aquell fet inversemblant i trist,
Uten, el drac del vent, es removia inquiet per les planes i pels cims, cercava desesperadament Fúsoc, el drac de la foscor, però enmig del dol que la seva obscuritat funesta estenia sobre Nataú no s'hi veia cap ressò ocult que el pogués fer present.
El drac del vent s'envolà cap als cims de Librab preocupat, allà pogué sentir la veu de molts altres dracs que, com ell, havien acudit a cercar resposta en les visions somioses de Misnòs, el vell drac dels somnis.
- Només Mull, el drac de la llum, ens podria ajudar... -va dir Misnòs amb aire greu- Res del que jo us pugui explicar no resoldria el conflicte amb què ens les havem... Ell és la nostra única esperança.

- Només  Mull ens pot ajudar...

Tots els dracs de Nataú començaren a cercar Mull per tot arreu, Uten esbufegava amb força el seu nom i Julpà, el drac de la pluja, el murmurejava amb cada gota de pluja que plovia. Tots el buscaven sense descans, però, com sol passar, va ser ell qui els trobà quan més desesperats estaven.
Mull retornava d'un llarg viatge que l'havia allunyat de Nataú durant molt de temps. El petit drac s'havia tornat un aventurer incansable, el fet de descobrir nous paisatges i noves maneres d'incidir-hi amb el seu poder màgic el fascinava tant que gairebé s'havia oblidat de la vella terra de dracs que l'havia vist néixer.
El drac de la llum contemplà la foscor que assolava Nataú completament esbalaït. Mull es feia creus que una cosa tan terrible hagués pogut passar i no comprenia com Fúsoc havia gosat segrestar la llum del sol que tan necessària era per a la vida del seu món.
- Les aigües profundes diuen que l'han vist prop d'Èdop... -comentà Julpà tímidament- tot just abans que aquesta foscor immensa ho cobrís tot.
- El poder sedueix les ànsies dels inconscients... -assegurà Basí, el drac savi- les tenebres del cor de Fúsoc li ennegreixen tant el cor que no s'adona que tot podria morir a Nataú sense la llum i l'escalf del nostre sol.
Les paraules del drac savi ressonaven enmig del silenci d'una forma lapidària.

- L'han vist prop d'Èdop... -va dir Julpà.

- No permetré que res mori aquí! -va fer el petit Mull obstinat.

Mentre ho deia un fulgor incisiu esmolava les seves escates daurades i un esclat de llum l'il·luminà poderosament.

Uten, el drac del vent, se'l mirà entre admirat i incrèdul, el cos del drac de la llum era el més minso que ell hagués vist mai, avesat com estava a les mides gegantines que prenien els cossos de la majoria dels dracs de Nataú aquella petitesa de Mull l'inquietava enormement.

- Jo t'ajudaré! -va dir impetuós.

- Tots ho farem! -exclamaren els altres solidaris.

- Això no es pot convertir en una baralla entre germans... -va dir el petit Mull entenimentat- Ja fa massa que vam deixar enrere aquesta mena de barbaritats. Els dracs ens hem de mantenir serens i no córrer a la lluita per més justa que sigui. Jo m'enfrontaré a Fúsoc ja que ell és el responsable d'aquesta negror intensa que ens corseca, cap altre drac no ha d'involucrar-se en el nostre combat.

Els dracs assentiren en silenci, la seva esperança era tan menuda com el cos esquifit del drac de la llum, però ells eren criatures màgiques i sabien que, per més neulida que fos, qualsevol esperança podia abatre el més ferotge dels enemics.

- Tots t'ajudarem!

Mull volà guiat per la seva poderosa intuïció cap a unes muntanyes baixes que semblaven fondre's en el paisatge. Dalt de tot del cim més esquerp s'hi podia veure la figura espectral de Fúsoc que ullava directament la llum de Mull mentre el petit drac s'hi acostava.
- Tu? -va fer impertinent, sortint-li al pas- Em pensava que ja no tornaries mai més... Ja pots tornar a marxar... Ara Nataú és el regne de les ombres i jo sóc qui regeix els destins de tots els que hi viuen...
- Ombres? -va fer Mull sorneguer- Que no t'has fixat, drac absurd, que tu no tens ombra?
Fúsoc es mirà el drac de la llum amb ràbia i li etzibà un esbronc esquerp com a resposta.
- Vas errat, Fúsoc. -va insistir Mull- No sé qui t'ha inflat el cap, però tu no pots estendre les teves tenebres per Nataú.
- I qui ho impedirà? Tu? -va riure Fúsoc arrogant- Sense la llum del sol no hi ha res que m'impedeixi omplir-ho tot de foscor, la teva llumeta és tan trista com les teves pretensions.

- I qui ho impedirà? tu? -va riure Fúsoc.

El drac de la llum es va mirar Fúsoc amb tristesa, sabia que el drac de la foscor era molt influenciable i que el seu cor no era tan dolent com ell pretenia que fos. Escampà la vista i de seguida descobrí el que ja imaginava; de lluny, amagat entre les muntanyes, es veia la figura esquerpa i agressiva d'Èdop que s'ho mirava tot sense perdre detall. En veure'l el petit drac de la llum no tingué cap dubte que el drac del poder era darrere de cada mot que havia pronunciat Fúsoc.
Enrabiat amb aquella visió, Mull es féu un bolic i començà a girar com una roda. A mesura que el drac de la llum giravoltava tot de raigs es desprenien de les escates del seu cos i encertaven el cos d'Èdop en la distància.
El xiscle del drac del poder ressonà amb força eixordadora. Èdop ullà rabiós Mull abans de fugir amb la cua entre cames deixant Fúsoc completament sol davant d'aquell rival tan poderós.
Aquell gest desconcertà l'escàs valor de Fúsoc. El drac de la foscor, però, estengué les seves ales negres i provà d'embolcallar el cos del petit Mull dins la seva foscor intensa. Mull no havia deixat de girar en cap moment i el contacte entre les dues pells produí un esclat portentós que els féu volar l'un ben lluny de l'altre. Aleshores, Mull obrí els ulls intensos i encegà Fúsoc amb la seva llum poderosa.

Mull començà a girar com una roda.

Es féu una pausa dramàtica, Fúsoc es cobria amb les seves ales fosques, protegint-se de la cremor dels raigs que es desprenien de la mirada del seu rival, aquell gest li impedia de veure com els braços i les cames del drac de la llum amagaven encara una altra sorpresa que el drac de la foscor no hauria sospitat mai que fos possible. Mull formà una bola de foc entre els seus braços, una bola que no parava de créixer i d'adquirir velocitat empesa per les extremitats del petit drac amb una força descomunal contra el drac de la foscor.
A mesura que avançava ràpidament cap al seu objectiu, la bola es feia més i més gran i Fúsoc, paralitzat per la sorpresa i per la por, se la trobà a sobre sense saber com.
L'impacte va ser apoteòsic. Una explosió de llum desplaçà el cos de Fúsoc contra les muntanyes amb tanta força que s'esmicolaren i es convertiren en un munt de pedres i terra remoguda.
A poc a poc, una boira polsosa anà deixant entreveure una llum tímida, apagada, ofegada pel cataclisme. Aquell escenari polsegós dissimulava l'alliberament d'un sol que havia estat presoner al fons de les muntanyes, enteranyinat amb les tenebres més espesses que Fúsoc havia estat capaç de teixir per silenciar el seu esclat poderós de llum i de vida.

una  bola de foc...

Mentre allò passava, Mull tornà a obrir els ulls i contemplà el cos estès de Fúsoc amb atenció.
- Ara- va dir- et faré un regal que et recordarà que la teva existència no té cap sentit sense mi.
El drac de la llum s'afanyà a il·luminar amb tota la força del seu cos el cos ennegrit de Fúsoc, la crinera daurada de Mull desprenia uns raigs tan clars de llum que semblaven capaços de destenyir el negre llustrós de la pell de Fúsoc per tornar-lo un pàl·lid reflex de si mateix.
La llum de Mull travessà el cos del drac de la foscor i desprengué d'ell una ombra subtil que mai abans no havia tingut.
- Ara aquesta ombra teva et recordarà sempre que sense llum no hi ha foscor i fins i tot la teva essència depèn d'aquesta veritat innegable.
L'ombra de Fúsoc fumejava intensament com si es resistís a pertànyer-li completament i, inesperadament, miraculosament, una part d'aquella ombra se separà d'ell i començà a prendre una forma diferent d'aquella que imposava la figura sinistra de Fúsoc.

-Et faré un regal...

El drac de la foscor i el drac de la llum contemplaren atònits com del combat que ells havien sostingut en sorgia la figura d'un drac diferent i completament desconegut: el drac de les ombres prengué el nom de Bumè.
- Tens molta raó. -va dir Bumè complagut mentre es mirava Mull i Fúsoc alternativament- Jo faré que tot el que sigui tocat per la llum projecti una ombra íntimament lligada al seu cos. Seré un ressò de cada presència, un record, una companyia inevitable, la demostració evident que la llum i la foscor són com dues cares d'una mateixa moneda.
Mentre el drac de les ombres deia això, el núvol de pols que enteranyinava el sol s'anà desfent i tots tres dracs pogueren veure com l'astre rei recuperava el seu lloc al cel sense problemes.
El petit Mull somrigué a Bumè amb tendresa i Fúsoc girà cua tant de pressa que semblava ben bé que la seva ombra l'empaités mentre fugia.
Bumè s'envolà amb prestesa i lliscà sobre la superfície de les coses deixant-hi la petjada inesborrable del seu pas misteriós.
Des d'aquell dia, el drac de les ombres passejà per Nataú com qualsevol dels altres dracs que hi vivien i la seva presència escampà tot d'ombres juganeres rere les realitats rotundes de Nataú.
Gràcies a Bumè, aquell món de fantasia i de realitat que era alhora terra de dracs i d'homes es mostrà una mica més misteriós i màgic del que ja era.

Bumè, el drac de les ombres