La bruixeta Eca

Cal una marmita per fer de bruixa...

Els petits sempre volen fer com els grans. Això també passa a Nataú... 
La petita Eca era una bruixeta molt eixerida, però encara no dominava prou les arts que volia utilitzar. 
En voleu conèixer la història? Aquí la teniu.



               

Aquest conte el dedico a la meva neboda Erika

                                             

LA BRUIXETA 
       ECA
Puig Deulofeu
       Dlof.









L'Eca era una bruixeta molt espavilada. Anava a l'Escola de Bruixes de la Lluna Negra i sempre era la primera a sortir de classe. 
Quan sortien d'escola totes les bruixes s'entretenien a jugar amb els seus animals màgics.

Les bruixetes i els seus animals màgics

L'Eca havia triat un mussol força malcarat i rondinaire i estava farta d'ell. En Daigi sempre estava de mal humor i no volia jugar a res divertit, així que la petita bruixa va pensar que provaria un encanteri per transformar-lo en alguna cosa més interessant.

L'Eca tenia un mussol malcarat

El primer intent que va fer va resultar un desastre. El pobre mussol Daigi va acabar amb unes orelles de conill i una cua de gat llarguíssima. Feia molta gràcia, però tenia encara més mal geni que abans i no va durar gaire.

El primer intent...

El següent encanteri era per transformar-lo en una papallona daurada molt bonica, però com que l'Eca no era gaire bona amb les pocions s'equivocà d'ingredients i en Daigi es convertí en un cuc llefiscós i grenyut que ho deixava tot ple de mocs. Aquest cop, l'encanteri tampoc no va trigar a desfer-se.

El segon intent...

Cansada, l'Eca provà un tercer encanteri que no podia fallar. L'havia tret del Llibre dels Misteris de la seva tieta que era una Mestra Bruixa molt destacada a la Congregació.

El llibre dels misteris...

Quan tingué tots els ingredients a l'olla, es mirà en Daigi de reüll i pronuncià les paraules màgiques molt a poc a poc. Havia vist com ho feia la seva tieta i provà de fer els mateixos gestos i tot:
- Cua de rata, ulls de tritó, pell de patata, fel de dragó. Muda-li la cara, canvia-li el cos.

- Cua de rata, ulls de tritó...

El vapor de l'olla va bullir amb força i quan l'Eca provà d'escudellar-la per banyar en Daigi amb el líquid màgic, el cullerot li va caure pesadament a l'olla i la va esquitxar, deixant-la completament molla.

El cullerot li va relliscar...

L'encanteri va començar a fer efecte. El cos de la petita bruixa es transformà de seguida en una mena de monstre, tenia cos de rata i cara de mussol amb trenes.

l'Eca transformada en rata-mussol

En veure's així, l'Eca començà a plorar. Xisclava tant que tot de bruixes esverades aparegueren a la Sala dels Encanteris. En veure-la, però, totes començaren a riure sense parar.
- És la petita Eca? -deien- o és una rata sàvia?

Les bruixes es reien d'ella.

L'Eca plorava sense parar.
- Canvieu-me el cos! -cridava desesperada.
Però les bruixes li posaren en Daigi al costat i van dir:
- Mireu! El mussol fa més goig que ella!
- La podríem deixar així...

L'Eca i en Daigi

- Sí, sí...
- Ai pobra Eca! Haurà d'anar-se'n a viure a les clavegueres...
- No em deixeu així! -protestava la bruixeta.
- Potser així aprendràs a treure més profit de les lliçons de l'escola... -li deien.
- Ja estudiaré més ... -contestava ella desesperada.
- Si? Vols dir?

- Se n'anirà a viure a les clavegueres ...

De sobte, va entrar a la Sala la tieta de l'Eca. Tothom va callar. La Mestra Bruixa se la mirà una estona i va fer espetegar els dits. La petita Eca tornà a ser ella mateixa en un tres i no res.
- Tieta!

La Mestra Bruixa, tieta de l'Eca.

La petita Eca s'abraçà a la seva tieta molt agraïda.
- No ho faré més... -deia somicant.
La bruixa se la mirà seriosa. Li posà un dit davant del nas i li va dir:
- Eca. Has de seguir practicant.

- Has de seguir practicant.