Puig Deulofeu
Dlof.
Uten era així i ja des de les seves primeres aventures demostrà que no hi havia res impossible per a ell, la força del seu cor noble ho podia tot.
Ginè, el geni del qual havia nascut Uten, li havia encomanat de buscar un racó protegit on reposar. Així, el drac del vent començà a viatjar incansablement per tot Nataú i descobrí, en fer-ho, que era una de les coses que més li agradaven... Hi havia tantes coses per descobrir al vell país de la màgia!
 |
| Uten començà a viatjar per tot Nataú... |
Amb tot, allò que en principi havia semblat fàcil de fer, semblà fer-se complicat a mesura que explorava el paisatge natauenc.
Certament, Nataú era ple de paratges encisadors on Ginè hauria viscut ben feliç; però la missió del drac del vent era trobar un lloc segur, a recer de les bruixes, per al seu amic. A mesura que explorava Nataú, el drac del vent descobria que hi havia més amenaces, a banda de les bruixes. La seva curiositat sense fi s'alimentava de mil històries diferents, aventures insòlites que li parlaven de malvats ogres i follets perversos, fins i tot sentí a parlar de dracs carregats de males intencions!
Malgrat tenir un temperament impulsiu, Uten s'imposà una calma que li era desconeguda. Calia reflexionar i fer les coses ben fetes. Després de molt rumiar es digué a si mateix:
 |
| Descobrí tot d'amenaces insospitades ... |
- És evident que em cal ajuda... no en sé prou d'aquestes coses i no em puc permetre el luxe de posar en perill la vida de Ginè...
La casualitat va voler que els seus esbufecs profunds se sentissin udolar entre els cims més esmolats dels Cingles de Litrab.
Uten era massa jove encara per saber-ho, però allà, ocult enmig del silenci reverencial dels cims hi dormia un dels cors que feia bategar la rica fantasia de Nataú. Els Cingles de Litrab havien estat des de sempre la llar de Misnòs, el vell drac dels somnis. Quan sentí la veu alada d'Uten, Misnòs es desvetllà i el cridà suaument.
- Uten, drac del vent... -va dir- fa temps que et volia conèixer...
- Diria que ja em coneixes, amic...-va fer el drac del vent rialler.
 |
| - Diria que ja em coneixes, amic... |
- T'he somiat al fons d'un volcà embruixat, sorgint de la boca d'un geni... -va explicar Misnòs amb els ulls brillants de llum- i també t'he somiat portant un cofre màgic ben protegit dins del teu cos ventós per buscar-li un refugi segur...
Uten esbatanà uns ulls com taronges. Portava el cofre de Ginè ben amagat sota les escates, ningú no el podia veure.
- Saps moltes coses, tu... -va dir impressionat.
Es removia inquiet al voltant del drac dels somnis.
- Tot el que passa a Nataú... -explicà Misnòs amb naturalitat.
- Doncs si saps tantes coses... digues: on puc portar el meu amic?
 |
| - T'he somiat... |
- T'he vist a prop d'un drac antic i molt savi... -va dir.
- Em podria ajudar? -esbufegà Uten esperançat.
- Coneix bé els secrets que et calen per protegir un geni... -explicà Misnòs.
- Com el puc trobar?
- Li agraden els llocs humits perquè té el cor d'aigua... -va dir el drac dels somnis- No et costarà gaire de trobar-lo... quan el vegis sabràs que és ell...
- T'agrada molt parlar amb misteris... -protestà Uten maliciós.
- Els misteris fan més bonica la vida... -respongué Misnòs convençut.
 |
| - Té el cor d'aigua... |
Uten xiulà amb força i s'acomiadà del drac dels somnis amb una ventada sorollosa i feliç.
Passejà la mirada pels boscos més humits de l'est i s'hi encaminà amb el cor ple d'il·lusió i curiositat, les paraules de Misnòs havien seduït la seva imaginació i es delia per trobar el drac misteriós que l'havia d'ajudar.
Uten es passejà pels boscos fent bellugar les capçades generoses amb l'esperança de cridar l'atenció del drac desconegut que buscava.
- Me'n podria haver dit el nom... -es lamentà- si el cridés amb força segurament el trobaria de seguida...
Però la fressa dels arbres ja parlava prou clar. Quan va arribar prop d'un rierol ja l'esperava una figura d'aigua d'un blau puríssim.
- Ets tu... -xiulà corprès.
 |
| Una figura d'aigua... |
El drac de la pluja l'acollí amb els seus ulls humits i silenciosos. Uten s'hi acostà impetuós i l'altre drac rebé la batzegada salvatge del seu vent desprenent tot de gotes d'aigua volàtils i indefenses.
- Ai... perdona... -va fer de seguida el drac del vent.
L'altre drac se'l mirava en silenci, semblava intimidat.
- No et volia fer cap mal... -assegurà Uten- De fet, et buscava...
Més silenci.
- El drac dels somnis em va dir que em podries ajudar... -afegí desconcertat- El vaig trobar per casualitat als Cingles de Litrab, jo no sabia que vivia allà, de fet, és que jo no sé gaires coses, encara sóc... com t'ho diria? Acabat de néixer... -va riure- encara estic sortint de l'ou... i em cal ajuda, saps? és que tinc un problema, veuràs, tinc un amic...
 |
| - Ai perdona... |
- Sempre parles tant? -li etzibà l'altre drac.
Uten se'l mirà desconcertat. Després esclatà a riure.
- Sí... suposo que sí...
L'altre drac inclinà el cap amb delicadesa.
- Ets de vent... -mussità.
- Em dic Uten...
- Jo sóc de pluja... -explicà l'altre.
- Prou que ho veig... i... com te dius?
- Julpà.
 |
| - Com te dius? |
Es va fer un silenci incòmode. Passada una estona, Uten sospirà.
- Mira Julpà, em cal trobar un lloc segur per a un amic...
Dient això, li mostrà el cofre que contenia Ginè.
Julpà s'hi acostà a poc a poc.
- Un geni? -demanà.
Uten assentí.
- Són molt delicats... -reflexionà Julpà.
Uten tornà a assentir.
- Conec el lloc perfecte... -digué Julpà amb senzillesa- Et refies de mi?
 |
| Uten li mostrà el cofre de Ginè. |
Uten se'l mirà llargament.
- Completament. -va dir amb un esbufec convençut.
Julpà somrigué per primer cop.
- Ho hauràs de fer perquè... al lloc que tinc al cap tu no hi pots anar...
Uten assentí resignat.
- Mira... -mostrà Julpà- les aigües contenen els secrets més antics de tot Nataú... fins i tot aquest rierol, escàs com és, reté la saviesa més antiga... Jo en dic "el secret de les aigües". És aquest secret el que em guiarà cap al lloc perfecte on el teu amic podrà descansar segur.
 |
| - Conec el secret de les aigües... |
- Serà dins de l'aigua?
Julpà assentí misteriós.
- Hi ha tot un món allà sota... -va dir enyorat.
Uten se'l mirà amb atenció, li semblava que aquell drac reposat i discret era la criatura més interessant que havia conegut mai abans.
- T'esperaré -va dir-li confiat.
Julpà assentí en silenci. Amagà el cofre dins del seu cos d'aigua i es perdé incomprensiblement dins el rierol.
Julpà es perdé dins les aigües i navegà per aquell món que coneixia tan bé. Escoltà amb atenció els senyals secrets que els corrents i les marees li enviaven i no trigà gaire a espiar amb devoció el racó profund que havia d'acollir el cofre de Ginè.
 |
| Julpà navegà per les aigües per cercar el lloc secret... |
Era amb prou feines una esquerda coberta d'algues i corall. El drac l'acaricià suaument amb els dits d'aigua que li regalimaven cos avall i l'esvoranc es va obrir com una gola; aleshores, Julpà expulsà el cofre a través d'un potent tirabuixó d'aigua creat amb el seu propi cos. El cofre que contenia el geni es perdé dins del forat i, només perdre-s'hi, el clot es tancà com una boca incapaç de trair-ne el secret. Les algues i coralls dissimulaven completament l'existència d'aquell racó protegit, era impossible imaginar què s'hi amagava a sota.
Havent fet tot això, Julpà inicià el retorn sense mirar enrere. Prop del rierol l'esperava Uten, impacient.
- Ara el teu amic és a la GOLA DEL MÓN... -va dir.
 |
| Julà trobà el lloc ideal... |
- És un lloc prou segur? -dubtà Uten inquiet.
- No n'hi ha cap com aquest... -assegurà Julpà- Les bruixes no hi poden accedir perquè la puresa d'aquest indret les mataria...
- Un lloc pur... -somrigué Uten feliç- A Ginè li agradarà...
- És el millor lloc per a un geni... I ara... -va dir sobtadament animat- per què no me n'expliques tota la història?
Uten esbufegà sorollosament feliç-
- I tant! -va dir- Ara ja tinc la feina feta, jo...
I les seves rialles ventoses s'encomanaven a la superfície de l'aigua i a la pell tremolosa del drac de la pluja. No hi havia millor manera de començar una amistat.
 |
| L'inici d'una bella amistat. |
