La fada de la son

La foscor...

 De vegades ens costa d'entendre per què un nen petit té por a la foscor... però a Nataú aquestes coses s'entenen molt bé. 
En Pau tenia por de la foscor, però amb una mica d'ajuda es va poder adormir de seguida... 
Voleu saber com s'ho va fer? Aquesta és la seva història.

La fada de la son

   
LA FADA DE LA SON

  Puig Deulofeu

 Dlof.

En Pau no podia dormir, tancava els ulls i li semblava veure tot de figures amenaçadores entre les ombres que Fúsoc, el drac de la foscor, teixia al seu voltant perquè s'adormís. Goüm, el drac de la por, voltava per la seva habitació i el petit no podia aclucar l'ull sense notar que el seu alè gebrat li glaçava el cor amb vehemència.
Ja havia cridat la mare dues vegades i l'últim cop que havia vingut no semblava pas gaire contenta. Ella no entenia que els dracs de Nataú jugaven a espantar-lo a les fosques, a fer-li venir por i tremolar sota la flassada que li feia d'escut contra la por.
  
 

En Pau no podia dormir...

En Joan, el seu germà gran, el sentia somicar des de la seva habitació i s'hi acostà d'amagat per veure què tenia.
- No passa res, Pau... -li deia amb tendresa- sóc jo... què tens?
- Els dracs... em fan por...
En Joan se'l mirà un moment i somrigué comprensiu.
- Són Goüm i Fúsoc que juguen amb tu... -el tranquil·litzà- saps què faig jo quan tinc por d'ells?
- No...
- Dic el nom de la fada de la son ben baixet perquè em vingui a ajudar.
- La fada de la son?
- Sí... que no la coneixes?
En Joan s'assegué prop del seu germanet i li començà a explicar tot el que sabia d'aquella fada meravellosa que ajudava tots els nens a foragitar les pors de dins els cors.

Fúsoc, el drac de la foscor i Goüm, el drac de la por

  - La fada de la son és molt petita, tant que ni Fúsoc ni Goüm no la veuen passar pel davant quan un nen en diu el nom en secret. Ella és una criatura màgica com els dracs, però és encara més difícil de veure-la que ells. Té el poder de sentir com la criden en silenci per més lluny que es trobi i té una traça molt especial a fer fora totes les pors que podrien espantar qualsevol nen a la nit. Quan sent que la criden la fada de la son ve de puntetes fins a la vora del coixí i allà comença a espurnejar amb la seva llum dolça per allunyar la foscor que Fúsoc imposa com una teranyina invencible, fa llumetes que es veuen fins i tot si tanques els ulls i dibuixa tot de colors i formes capricioses que distreuen el cor espantat dels nens de les pors que Goüm hi inspira cruelment. I saps què fa per aconseguir tants colors? Balla incansablement com si sentís una música encisadora, cada volta que fa la fada en ballar esclaten tot d'espurnes de colors que són com dards que es claven a la pell dura de Goüm i el fan sentir tant incòmode que sempre acaba per haver de marxar de l'habitació... això sí, molt enfadat!

La fada desprèn espurnes...

Quan ja ha aconseguit fer fora Goüm, la fada de la son comença a cantar una cançó molt dolça que explica alguna història antiga del vell país de Nataú i deixa que Fúsoc es quedi a prop ja que sap que el drac de la foscor és inofensiu quan l'abandona el seu cruel company Goüm. A Fúsoc li agraden molt les cançons de la fada de la son i les escolta embadalit mentre el nen a qui acompanyen es va adormint a poc a poc. Els contes que explica la fada de la son es converteixen en somnis meravellosos per somiar i tenen el poder de mantenir les portes de la màgia de Nataú ben obertes a tots els nens que tenen la sort de somiar-los.
- Jo puc cridar la fada de la son? -va dir en Pau amb els ulls ben oberts.
- No l'has de cridar pas, només has de dir el seu nom ben baixet, tan baixet que Goüm no el pugui sentir mai perquè si el sentís tot el poder de la fada es perdria i ella ja no et podria ajudar.

A Fúsoc li agraden les cançons de la fada...

 Aleshores, en Joan s'acostà molt al seu germà i li digué a cau d'orella el nom secret de la fada de la son perquè ell també el pogués dir quan tingués por.
- Recorda. L'has de dir ben baixet, gairebé com si el pensessis. Ara ja l'hem avisada, si tanques els ulls ella vindrà de seguida a fer-te companyia i farà fora el lleig d'en Goüm perquè tinguis uns somnis molt bonics. Bona nit, Pau.
- Bona nit, Joan.
Aquella nit la fada de la son féu companyia en Pau i l'ajudà a adormir-se tranquil i content. La suau màgia de Nataú omplia tots els racons de l'habitació fosca on ja només hi havia lloc per als somnis.

Dolços somnis plens de fantasia...

I si us ha agradat aquesta història no us perdeu el conte El millor amic ,on descobrireu què s'amaga rere la misteriosa desaparició de la nostra petita amiga, la Fada de la son...