divendres, 22 de febrer del 2019

La forja de l'esperança


De vegades la vida ens proposa reptes que no sabem com enfrontar.
A Nataú passa el mateix. Sortosament, al vell país de la màgia hi ha un follet que té la clau per resoldre-ho tot. Ell sap que les coses, a la vida, s'han de mirar amb el cor ple d'esperança i que quan perdem el rumb aquest és el timó que hem de buscar.
Si voleu saber com es fa, no us perdeu ... 



                LA FORJA               
     DE
   L'ESPERANÇA

      PUIG DEULOFEU 

      Dlof. 

  


En Forget semblava un follet abstret i solitari, indiferent -en aparença- a tot el que l'envoltava; però, de fet, no era així en absolut.


Vivia al volcà de l'Ànima, un dels racons més
solitaris de Nataú. Aquell lloc inspirava un sentiment 
entre reverencial i poruc a tothom i això el convertia en 
un indret privilegiat per ocultar un dels 
tresors més valuosos del vell país de la màgia: la Forja 
de l'Esperança.

El follet s'enderiava tothora a resseguir 
incansable les roques més esquerpes del vell 
volcà de l'Ànima per buscar-hi senyals que 
només ell sabia interpretar. Vigilava, des de la 
distància, que tot Nataú tingués una de les 
poques coses que realment és
imprescindible tenir a la vida.




En Forget al volcà de l'Ànima


El follet coneixia el llenguatge secret 
de les pedres que observava, n'agafava 
l'essencial i hi treballava incansable amb les 
eines més poderoses que tenia: silenci i foc. 
En Forget era tot un Mestre Forjador 
d'esperança.

La forja màgica se situava xemeneia avall, 
al fons més amagat dins del volcà extingit, s'hi 
arribava seguint tot de camins plens d'escales 
tortuoses que davallaven perilloses i abruptes 
cap al secret més ben guardat de Nataú.

Només en Forget sabia quins camins dins el 
volcà eren segurs per arribar a la seva forja 
màgica, allà hi reunia tots els ingredients que 
li calien. 




En Forget camí de la forja...



Així va ser com, un dia qualsevol, en Forget 
examinava amb devoció les roques de ponent 
quan va sentir l'alè gebrat de l'aire al clatell i 
una esgarrifança l'alertà de seguida de la 
situació.

 - Ah! -sospirà inspirat- un fil de por que es 
teixeix al cor... el regust amarg del desànim 
que es buida per dins... el batec tremolós de 
la desconfiança que ho empudega tot... Sí -va 
dir mentre hi reflexionava- és ben clar... Una 
clau de tres voltes i n'hi haurà prou... si tot va 
bé...

El follet allargà la mà i acaronà una de les 
pedres inspiradores amb delicadesa, com si en 
prengués l'ànima. Es mirà els dits 
empolsegats, impregnats de la certesa 
adquirida i assentí en silenci. S'alçà i somrigué 
enigmàtic.



- una clau de tres voltes...



Alehores, en Forget s'encaminà cap a la 
forja a través dels vells camins que la tradició 
apresa dictava com si fossin un mapa secret 
dins un laberint tortuós fet d'escales 
impossibles.

La Forja l'esperava amb un foc brillant i 
seductor. El follet s'espolsà la pols de les mans 
sobre el foc com si hi aboqués tot el poder de 
la seva intuïció i contemplà complagut com el 
foc espetegava amb força.

Després, en Forget s'encaminà cap a una de les 
galeries de la forja i hi rebuscà una llarga 
estona fins que trobà un tros de metall brut 
que faria el fet.

El follet agafà el metall amb les tenalles i el 
deixà dins del foc màgic que ocupava la sala 
central. Se'l mirà llargament mentre s'enrogia i 
quan arribà el moment òptim que el seu bon 
ofici dictava, el va treure del foc i el col·locà 
sobre l'enclusa.


En Forget començà a forjar la clau de tres voltes...


Treballà el metall roent amb el seu martell 
mentre xiulava feliç una melodia antiga.

A poc a poc, a força de foc, cisell i cops de 
martell , el follet forjà una clau molt especial. 

Era d'un groc lluminós i vital, com una flor que 
s'allargava tija avall per acabar amb tres 
puntes esmolades i ganxudes.

- Vet-ho aquí... -va dir feliç.

I es mirà la clau llargament amb alegria.

Després d'aquell moment de contemplació, el 
follet allargà la mà i agafà la clau amb força 
per dir solemne:



El follet treballà el metall a l'enclusa...



- Pots obrir portes tancades i portar llum a 
la foscor per vèncer la por desanimada que 
desconfia de tot.

El follet va fer tres vegades el gest d'obrir 
amb la clau sobre l'aire.

En acabat, llençà la clau al foc i mirà xemeneia 
amunt, on el fum dispersava el poder màgic de 
la clau per portar-lo allà on calia.

El follet buscà el seu vell tamboret i l'acostà a 
les flames. S'assegué amb calma i es quedà 
contemplant el foc llargament amb els ulls mig 
tancats, però sense adormir-se.

Molt lluny del vell volcà de l'Ànima, a un dels 
racons més poblats de Nataú, una dona 
abatuda per les preocupacions contemplava 
l'olla que tenia al foc. Semblava cansada, 
abstreta, trista.



i s'assegué per contemplà el foc...


De sobte, un rebuf salvatge animà el foc 
sobre les brases amb un espetec brillant, 
seductor. La clau màgica d'en Forget surava 
càlida entre les flames, com un miratge 
d'increïble bellesa.

La dona parpellejà un moment, corpresa per la 
bellesa de la clau que la commovia. La seva 
mirada s'endolcí una mica, i això permeté que 
la intensa llum d'una espurna que es 
desprengué de la clau li travessés el cor com 
un esclat amorós irrenunciable. La dona va 
somriure alleujada, com si el sentiment 
incipient obrís espai dins una presó imaginària.

De seguida, una segona espurna de llum li 
omplí els pulmons d'aire, de força renovada, 
d'impuls, de vida.


La dona obrí el seu cor a la bellesa de la clau i això desencadenà el seu meravellós poder...


La dona s'alçà enèrgica, amb un posat molt 
més alegre però sense deixar de mirar el groc 
hipnòtic. I, aleshores, la tercera espurna de la 
clau màgica engrandí els ulls de la dona com 
si se sorprengués d'alguna cosa oculta entre 
les flames; de sobte se sentia com si s'hagués 
adonat d'alguna veritat profunda que desfeia 
totes les preocupacions.

La clau de tres voltes d'en Forget havia obert 
el cor de la dona a l'esperança i amb aquella 
força renovada, ja no hi havia por, ni desànim, 
ni desconfiança en el futur.

La dona es girà cap a la finestra i encarà el
paisatge amb alegria i un somriure lluminós a 
la cara. Res no havia canviat, però tot era 
diferent. La clau de l'esperança s'havia 
convertit en el timó que feia que tot fos 
possible.



La dona podia veure el món amb ulls esperançats...


Al fons del volcà, un rebuf vigorós alertà en 
Forget del que havia passat.

- Bé -va dir complagut.

I s'alçà del tamboret per endreçar la forja.

Nataú seguiria amb el seu batec silenciós rere 
l'aparença de les coses quotidianes de les 
persones atrafegades que no creuen en la 
màgia. Però la màgia fantasiosa de les coses, 
com l'esperança, imprescindible a la vida, es 
respira en l'aire gairebé sense voler-ho i és 
capaç de canviar-ho absolutament tot.



L'esperança, com la màgia, són imprescindibles a la vida.


6 comentaris:

  1. Puig que belleza de historia has creado, definitivamente la magia la posees tu y tu hermoso corazón.

    Me ha encantado, eso del volcán del alma y esa magica llave de la esperanza, y la frase que has puesto en el pie de la ultima imagen: "las cosas importantes de la vida no se ven con los ojos...", es tan cierta como inspiradora.

    Gracias por llenar los corazones de amor con tus bellas historias y hermosos dibujos.

    Seguiré visitando Nataú, de allí se sale renovado y feliz. Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Querida amiga, esta historia es muy especial para mi, siempre aprendo cosas a través de mis cuentos y en esta ocasión creo que necesitaba recordarme a mi misma la importancia que tiene la esperanza en la vida, como motor que nos impulsa a seguir adelante, merece la pena recordarlo.
      Nataú es para mi un lugar de pureza y amor, una fuente que alimenta mis valores y certezas, algo importante para mi, por eso comparto mis cuentos. Es para mi una gran alegría tenerte al otro lado, dando sentido a todo esto.
      Te agradezco en el alma tu compañía y tus profundas y bellas palabras.
      Me alegra mucho que Nataú tenga un efecto vivificante en ti. Aquí tienes tu casa, demuestras que ni la distancia ni la lengua separan a aquellas almas que se quieren comprender. Un valor más que añado a mi lista gracias a ti.
      Un abrazo enorme. Nos leemos.

      Elimina
  2. el teu llenguatge si es magic i meravellos, una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Miguel, ets MOLT generós amb mi i creu-me si et dic que t'ho agraeixo molt la visita, la lectura i el comentari, tot plegat alimenta la meva esperança de seguir endavant. Una abraçada i records!

      Elimina
  3. En el Alma, si sabemos prestar atención a su cálido sonido, se encuentra las mejores herramientas para desterrar aquello que causa pavor. Hay que adentrarse con fiel fortaleza en el interior de uno mismo para saber cómo funciona la que albergamos.

    Desterrando el miedo, llenando el corazón con la llama del amor y esperanza hasta es posible que llegue hasta los rincones y personas más insospechados. En el Alma, se ocultan las sombras. Tu duende, sin duda ahora sabe cómo aliviar penas y calentar corazones. No hay que perder la esperanza en el propio poder.

    Puig, amiga, tus cuentos siempre me parecieron dignos para hacer un buen libro, apto para todas las edades.

    P.D.
    Hace tiempo quería pasar a saludarte, y hoy me pareció el apropiado. Espero estés bien.
    Feliz Navidad, y próspero 2020.
    Paz y felicidad para ti y seres queridos.

    ¡Un abrazo enorme!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Querida Mila, es una gran alegría verte por Nataú y poder disfrutar de la profunda lectura que siempre haces de mis historias. Sin duda les añades valor con tu mirada atenta y tu sensible manera de entender las cosas. _
      Te agradezco mucho los buenos deseos, yo también espero que estés muy bien y que el próximo año esté lleno de amor, paz y felicidad para todos.
      Un sentido abrazo, amiga mía.

      Elimina

Aquesta és la història... què us ha semblat? M'encantaria saber què en penseu!
Deixeu el vostre comentari aquí o bé podeu escriure'm a puigdlof@gmail.com
Gràcies per la visita! Fem gran la fantasia!